PSICOLOGIA. CURS 2010-2011.
ASSIGNATURA: FONAMENTS DE PSICOLOGIA.
Professor: Ernest Luz.
PRÀCTICA 9.
Composició de la parella:
Jacqueline Lozano i Elias Muratet.
Treball sobre
“Diagrama sistèmic – Enfocament sistèmic”.
Teràpia familiar estructural.
Data: Gener 2011..
Introducció:
El individu rep influences del entorn fins al punt que les seves conductes esdevenen motivades perles xarxes de relacions en les que interactua. Partint d’aquesta premissa s’arriba a la conclusió que quan es produeixen conflictes i problemes, aquests no estan EN les persones sinó ENTRE les persones, ja que qui pateix efectivament el conflicte son les relacions grupals interpersonals. La prolongació d’aquest plantejament ens porta a que les malalties, com ja dèiem en alguna pràctica anterior no deixen de ser els efectes visibles (somatització) de la insalubritat de les relacions que acaben afectant als individus, en sí. La malaltia no rau en ell, sinó en les connexions intersocials i grupals que manté.
Per poder intervenir en un conflicte, aleshores, no resulta rellevant el conèixer les causes, ja que els sistemes que esdevinguin insalubres i no saludables seran el origen dels conflictes, amb in dependència de les seves causes, arreglant aquests sistemes es produiria la curació del malalt.
Un tipus concret d’aplicació del enfocament sistèmic abans esmentat consisteix en la teràpia estructural, que consisteix en tractar al conjunt de relacions del pacient i no exclusivament a ell, ja que el origen de les disfuncions provenen de les relacions no saludables que té establertes, amb l’estudi estructural d’aquests sistemes podrem discernir els mitjans per retornar els estadis de salubritat escaients per tal de poder seguir amb una existència conductual adient, i eliminar d’aquesta manera els conflictes que desencadenen les dolències.
Per poder identificat les estructures ens cal conèixer les relacions de jerarquia (estaments de relació entre els individus que composen el grup), el poder- autoritat que hi ha entre ells, entenen el poder com la capacitat de prendre decisions, i l’autoritat com la força moral en que es sustenta la capacitat de lideratge del grup, i que no té perquè coincidir amb el poder , o més ben, qui detenti el poder no és forçosament qui gaudeix de l’autoritat per exercir-lo, i les fronteres que hi ha entre els individus, per poder entendre i captar en la seva integritat les relacions intergrupals que es donin a dins del sistema.
De tot això n’hem de concloure que pel tractament de una problemàtica ens caldrà conèixer i tractar al conjunt de persones implicades en el conflicte i que s’interrelacionen en el sí del mateix. Només una visió de conjunt i el coneixement de totes les relacions (manifestes i ocultes) ens podrà permetre l’analítica del conjunt del conflicte per poder abordar-lo.
L’eina adient per gaudir de la informació de forma encriptada i sintètica és el genograma, que consisteix en un diagrama dendrític que registra la informació i relacions del conjunt d’individus del grup, la toxonimia d’aquesta formulació ens permet d’una ullada tenir la informació relativa a les relacions interpersonals dels subjectes afectats.
L’enfocament sistèmic consisteix doncs, en entendre les relacions dins del entorn i context de la xarxa de relacions existents.
Pràctica:
La pràctica consisteix en elaborar un genograma i un diagrama sistèmic sobre un supòsit imaginari de teràpia familiar estructural.
Entre tots dos hem valorat que el objectiu principal del tema residia en confegir un genograma i el diagrama sistèmic corresponen amb la finalitat de poder copsar, amb un cop d’ull, el cas en que professionalment estiguem treballant. Per tant la metodologia proposada per nosaltres s’aparta un xic del objectiu principal, ja que el que farem serà inicialment explicitar el conjunt de les relacions que hi ha entre tots els subjectes implicats i la magnitud i valors d’aquestes relacions, a fi i efecte de fer més entenedors els diagrames posteriors, per bé que el objectiu, entenem que és justament el contrari, evitar la necessitat de tenir un allau de dades i en el resum conceptual del diagrama entendre la relació en tota la seva complexitat.
Un cop fet aquesta petita introducció, passem a exposar el conjunt d’individus, situacions i relacions existents.
1.- En primer lloc explicitar el motiu de la consulta professional: El fill de 10 anys presenta dificultats sobrevingudes en els estudis a l’escola, els pares, neguitejats per la situació en el porten a la consulta.
2.- Composició familiar i individus que composen el grup:
A.- El pare, 43 anys.
B.- La mare, 39 anys.
C.- El fill, mascle, de 10 anys objecte de la consulta.
D.- Una filla, femella, adoptada de 11 anys.
E.- Una altre filla, femella, de 4 anys.
F.- L’avia materna, de 69 anys.
Altres personatges afectats:
El avi patern, difunt de fa 6 mesos.
L’avia paterna difunta fa 15 anys.
El avi matern, difunt fa 3 anys.
Una amant del marit, de 35 anys. (Soltera i sense descendència)
Cap avortament.
3.- Vincles entre les persones:
A.- Jerarquies:
Les decisions de la família son preses per consens entre el matrimoni, si be el pare té tendència a exercir les funcions de “cap de casa”.
En segon lloc estaria la dona, que participa de les decisions per bé que deixa que sigui el marit qui les implementi.
L’àvia esdevé la figura de referència en absència del matrimoni.
Els fills no gaudeix de capacitat decisòria (limitades, per l’edat fonamentalment, les seves possibilitats d’intervenir en el procés de la presa de decisions).
B.- Vincles entre els subjectes.
Entre marit i muller vincle de matrimoni formal. Hi ha conflictes però no apareix el motiu del mateix, per desconeixement de la dona del conjunt de realitats.
Entre l’amant i la mare, son amigues.
Entre l’amant i el pare... no cal explicar-la, oi? Es una relació ignorada per la resta de membres.
Entre el pare i l’àvia hi ha tensions.
Entre pares i fills bones relacions.
Els fills entre ells, bona relació.
Entre la mare i l’àvia, molt bona relació.
B.- Conflictes:
La situació laboral del matrimoni fa que l’àvia estigui força temps a càrrec de la mainada.
La relació entre l’àvia i el marit (gendre) son conflictives.
La relació entre marit i muller està deteriorada per motius ocults.
Els fills detecten la situació, per bé que no entenen i segurament no en son conscients, detecten el malestar ambiental.
Els conflictes doncs estan, principalment entre l’àvia i el pare, i entre el pare i la seva dona.
És manifest el de l’avia amb el pare, està ocult el que hi ha entre el matrimoni.
4.- Situacions Laborals:
El pare treballa a jornada sencera. (Font principal d’ingressos familiars).
La mare treballa a mitja jornada. (Fet que genera una certa dependència econòmica del marit).
L’avia jubilada. (Amb la percepció d’una pensió minsa que ella s’administra, però que a la pràctica comporta una important dependència econòmica del gendre).
Els fills: estudien tots. Relatives bones notes, progressen adequadament (com es diu ara). Han aparegut dificultat (que encara no problemes) en la evolució escolar del fill de 10 anys (origen de la consulta professional).
5.- Exercici del Poder y Autoritat conferida.
El poder en principi l’exerceix el pare, de forma rígida en respecta als fills, per ve que consensuada amb la muller, que comparteix amplies àrees de poder. L’avia, que conviu amb ell, té algunes influències sobre les decisions. Els fills no tenen capacitat d’interferència en les decisions.
La mare gaudeix d’un major respecte i, per tant té més autoritat en vers els fills i l’avia. L’autoritat paterna està fonamentada principalment en l’exercici del poder, és, part tan, relativa.
En la mesura que pot ser que la voluntat de la amant del pare pot influir en la presa de decisions de “cap de casa” caldria valorar el seu grau de poder i/o autoritat en vers aquesta figura.
Cal dir que en la organització del germans la germana gran (adoptada i d’origen xinés) té un cert ascendent sobre els seus germans, i es un xic la “veu cantant” de la canalla. És la que planteja més peticions organitzatives (sortir amb les amigues, practicar esport, activitats extraescolars, etc.) que podrien afectar a la família. Bona relació entre els germans.
6.- Fronteres.
Entre el pare i els fills és rígida.
Entre el pare i la mare és laxa, doncs es produeix un flux d’informació molt alt (o gairebé).
Entre els fills i la mare es flexible, com també ho és dels fills amb l’àvia.
La relació de la a amant amb el pare és de difícil identificació pel que fa a les fronteres.
Entre la mare i la amant del marit (que son amigues) la frontera és flexible.
7.- Aspectes importants:
Mentre tramitaven l’adopció de la filla gran (d’origen xinès) es va produir l’embaràs del fill de 10 anys. El matrimoni, de mutu acord, va decidir seguir endavant tant amb l’adopció com amb l’embaràs. Ha estat un fill desitjat, com la nena petita de 4 anys.
La relació extramatrimonial s’inicia poc desprès de la defunció del pare del marit. Per tant fa uns 4 mesos que dura.
Un cop feta la composició de lloc passem als gràfics:
1er.- Genograma familiar:
2on.- Diagrama sistèmic:
Reflexió sobre el tema :
El tema d’aquesta setmana el diferencia en dos aspectes, un de teòric, al respecte de la correcta formulació i interpretació de les problemàtiques de la gent i la necessitat de una visió global dels problemes i conflictes de la gent, i una segona part de funcionalitat professional pràctica en la eina dels diagrames sistèmics i els genogrames com a mapa conceptual per visualitzar i entendre des d’una òptica diferent i que ens comporta l’aplicació d’un “zoom” que possibiliti una concepció de major amplitud del cas concret que tractem, i, sens dubte, (i molt pràctic) el poder reidentificar el cas concret que estem tractant d’una sola ullada. Cal esperar que la pràctica professional signifiqui el estar portant diversos casos alhora, i per tant ens caldrà situar-nos ràpidament en el cas que ens ocupa, si ens podem estalviar llegir històries clíniques (que poden tenir la seva magnitud), i poder ubicar-nos amb un sols esquema, ho trobo molt útil.
En ser la darrera pràctica ,m’agradaria reduir la reflexió sobre el tema 9 (escrit en lletres es pot malinterpretar) i aprofitar per fer una reflexió global de totes les pràctiques.
Penso que ha estat un periple prou interessant, i opino que seguint els criteris d’Humberto Maturana i la opinió de que el “aprenentatge significatiu” es aquell en que l’alumne fa aportacions de tipus personal que al necessitar d’una reflexió pròpia queden “més ben” arrelats en el coneixement, entenc que el conjunt de pràctiques ens han facilitat aquest “aferrament” de les noves idees que hem anat treballant, i que han estat un agradable viatge per les diferents tendències psicològiques. Tot plegat ens ha fet pensar, i interioritzar diferents formes i maneres d’entendre la psicologia (i segurament la vida mateixa), penso que la reflexió persona de tots i cadascun dels alumnes ens ha obligat a fer una aprofundiment en cada percepció. Recordo que Kurt Lewin deia que la millor forma d’entendre com funciona algo es mirar de millorar-lo, ja que en el procés de millora van apareixen els petits problemes o circumstàncies que un observador extern no veu, ni valora, però en el moment que ho “toqueteges” t’explota a les mans i es fan evidents totes aquelles petites aportacions que fan que “funcioni”... Crec que una cosa similar ens ha passat amb cada pràctica: la necessitat d’entendre-la i explicar-la ens ha obligat a “millorar-la” i aleshores es quan ens hem adonat de la complexitat de cada posicionament.
Per últim exposar que la idea del “Blog” no em va agradar d’antuvi (jo soc reaci a les noves tecnologies.... encara escric cartes que envio per correu postal... i la veritat sort de la meva filla que em va ajudar per crear-lo i activar-lo...), però haig de reconèixer que per a mi, que amb una certa assiduïtat he seguit els blogs d’altres companys, ha estat enriquidor poder copsar i captar altres formes de veure el mateix. La única crítica la situaria en la manca de dates concretes per estar “al dia” fet que ha motivat que m’hagi perdut un nombre considerable d’aportacions, ja que no he controlat quines havia llegit i quines no, i, bàsicament he estat “al dia”, o millor dia, “a la setmana”, i les aportacions amb més diferencial de temps me les he perdut...
Gràcies pel periple del “aprenentatge significatiu” i l’aproximació a la “autèntica felicitat”....
Fins aviat.
Elias Muratet.
