Pràctica 4 .- Mecanismes de Defensa

PSICOLOGIA. CURS 2010-2011.

ASSIGNATURA: FONAMENTS DE PSICOLOGIA.

Professor: Ernest Luz.

PRÀCTICA 4.

Composició el Equip de Treball:

Marta Gironella,  Leila Isach,  PaulaGalan i Elias Muratet.

Treball sobre

“La sublimació com a mètode de defensa”.

Data: Novembre 2010.

Introducció:

             

El tema tracta dels mecanismes de defensa que s’utilitzen per tal de protegir-se dels possibles desequilibris psíquics, aquests mecanismes son utilitzats pel “jo”, que el podríem definir com aquella part de la personalitat que s’organitza com a conseqüència de les influències externes, com ara l’ambient, i que efectua una tasca de avaluació i comprensió de la realitat  i que ens permet enfrontar-nos a les amenaces, tant externes, com internes, provinents dels inconscient, i es justament per de impedir que determinades incursions provinents del inconscient trasbalsin al conscient, que el “jo” que s’utilitzen aquests mètodes de defensa.

La gamma de mètodes (nou en total) provenen de diversos posicionaments, normalment a costa de reprimir, negar, defugir, i, en definitiva amagar sota diferents mecanismes la possible ingerència. La majoria esdevenen poc positives en darrer terme, excepte la sublimació. De tal manera, que la majoria de mecanismes no son eliminadors del origen, sinó que, simplement, en desvien el seu efecte, però que quedarà caracteritzat en el inconscient, i pot ser que aflori en determinades circumstàncies.

Per la seva part, la sublimació esdevé una fórmula per activar una defensa “activa i positiva”, ja que normalment estarem en una situació d’encarament a la situació i la recerca de una solució “definitva”, mitjançant una exteriorització vàlida del fet, i fins i tot, pot redundar en benefici d’altres, amb el que ens generarà un sentiment satisfactori, tan a nivell personal com grupal. Amb aquest tipus de defensa dificulta que l’agressió contra la que ens defensem ens resulti angoixant, i l’objectiu és aconseguir donar-li la volta, tornant-la activa i positiva, de tal forma que si ho assolim (l’aplicació del mecanisme de sublimació) no només nosaltres estarem millor, sinó que el nostre entorn també en sortirà beneficiat. Es convertir les canyes en llances, o les llances en canyes, depèn de en quin sentit ho interpretem.

Per tant, la pràctica, en la mesura que ens demana la recerca de solucions per l’aplicació de mecanismes de sublimació, ens posa a prova en la nostra capacitat imaginativa positiva i d’analítica de diferents visions del mateix problema. Potser el poc temps de que varem gaudir no ens va permetre una tasca a la recerca del que entre tots els components del grup hagués estat la millor alternativa, ja se sap que “lo bueno es enemigo de lo mejor” i en algun cas potser ens varem conformar amb lo “prou bo”. Una bona part de la pràctica la varem destinar, opino que amb encert, a identificar el problema (de vegades no es fàcil, i com deia el Doctor Jaume Curbet: “El problema mal plantejat no té solució”), per, a posteriori, valorar quines accions opinàvem que serien adients per tal d’apaivagar els efectes nocius de la proposta, per, finalment, i sota aquests paràmetres, investigar en les possibles solucions que, atacant el problema, donessin satisfacció als efectes desitjats i les accions proposades.

Les Sublimacions:

Pràctica:  Descriure una reacció positiva, com a mesura de defensa sublim, i una altre de negativa, en vers de cada situació.

1.- Ira:

Creiem que és important una activitat física per tal de allunyar la sensació desagradable de la ira, per tant, la sublimació positiva, estaria en el sentit de

“Fer, intensament, alguna activitat física en grup, que normalment ens agradi de fer, com ara algun “hobby” o esport”.

I la Negativa:

“Posar en evidència i ridiculitzar, davant de la gent, a la persona que ens ha ocasionat la ira”.

2.- Luxúria:

En primer lloc hem tingut que seleccionar la situació i hem pensat que els dèficit poden estar en els dos extrems (excés o defecte) i finalment ens hem decidit per cercat la sublimació a la situació de frigidesa sexual. (Manca d’interès). Hem pensat que la millor manera d’intentar canviar aquesta situació, de manera positiva, estaria en explotar les relacions personal amb la gent, per tant proposem:

“Participar en actes socials, cercant la integració amb el grup i l’establiment de relacions interpersonals”.

Pensem que la forma negativa de enfrontar-ho estaria en l’ordre de

“Aïllar-se, negar la realitat o considerar-la com a “normal” “.

3.- Gula:

Hem pensat que la gula acabarà significant un increment de les nostres volumetries corporals, i per tant cal cercar una solució que signifiqui una millora per nosaltres i per l’entorn, i hem pensat que una bona fórmula seria

“Fer-se donant de sang”

La forma negativa de viure la situació seria:

“Vomitar després dels àpats” (Cal dir que ho consideràvem, fins i tot, malaltís).

4.- Peresa:

Hem arribat a l’acord que la peresa porta més peresa i mandra, i per tant la cerca d’una sublimació positiva estaria en imposar-se obligacions o reptes que signifiquin un allunyament de les situacions de peresa, i per tant proposàvem:

“Comprometre’s amb col·laboracions amb activitats socials el més dinàmiques possible”

D’altra banda les negatives, redundarien en la mandra i la peresa, com ara

“Dormir en les estones lliures”

5.-  Supèrbia:

Hem valorat que, en principi la persona superba te, efectivament bones qualitats, però que la seva ostentació és on rau la conflictivitat, per tant, el fet de posar al servei dels altres els motius de la supèrbia seria una bona dinàmica sublim de la situació, per tant proposaríem

“Compartir i oferir les facultats en que tanta competència es té, en favor de un bé social i comunitari. Aportació d’aquestes qualitats en un bé comú, com per exemple accions culturals o de barri”. (En funció de les habilitats i competències es podria cercar una activitat més concreta)

La fórmula negativa pensem que podria ser:

“Intentar ridiculitzar als altres”.

6.- Enveja :

Pensem que l’enveja, en el fons significa una infravaloració dels valors d’un mateix i per tant la sublimació positiva aniria per

“Prendre consciència dels valors, competències i facultats d’un mateix, i explotar-les en bé de la comunitat.”

L’actuació negativa en la línea de

“Intentar agafar per la força el objecte de l’enveja”.

7.- Avarícia:

Hem considerat l’avarícia com l’acumulació de bens, però que el problema no està tant en  la acumulació, sinó en el destí previst, i en conseqüència pensem que si es destinen a alguna cosa prou vàlida seria una fórmula de sublimació positiva, per tant optaríem per:

“Estalviar de cara a un objectiu, si fos comú, millor” (En el fons seria gairebé més un sacrifici del que deixes de fer per l’objectiu, que avarícia en sí)

La negativitat radicaria en

“No ajudar econòmicament a familiars o amics que estiguin necessitats, quan s’està sobrat de diners”.

Reflexió vinculada al tema:

            La nostra capacitat de trobar alternatives sublims als avatars vitals, ens facilitarà la existència (pròpia) i la coexistència (grupal), i al mateix temps significarà una reducció de les problemàtiques que se’ns quedin a dins, i per tant, potencialment perilloses, amb el risc de que facin aparició en qualsevol moment. En resum que és un objectiu que hem de cercar sempre que tinguem que defensar-nos d’alguna situació. El consell és tan bo per nosaltres com per la gent que ens envolta.

            Entenc que un possible problema rau en la facilitat en que emprem altres mecanismes de defensa (molts d’ells exclusivament d’autoengany o d’autoocultació), i per tant cal que siguem extremadament crítics amb nosaltres mateixos a fi i efecte de poder desempallegar-nos de les nostres angoixes i dificultats, enfrontant-nos-hi, i, amb una recerca imaginativa, mirar d’aplicar mecanismes de defensa sublimal a totes aquelles situacions que li calgui, ja que no tant sols aconseguirem expulsar les situacions esmentades, sinó obtenir-ne quelcom de positiu (per nosaltres i pels altres). Penso que una bona part de la capacitat de resiliència pròpia, rau en una correcta i sistemàtica aplicació d’aquest mecanisme.

            Opino que un bona praxis és aplicar aquesta autocrítica i recerca de solucions plausibles (amb efectes tant en l’ordre personal com grupal, o social) en la major quantitat de situacions vitals que es tinguin, no exclusivament en les angoixants o a les que ens costi enfrontar-nos per la seva duresa respecta al nostre “jo”. L’hàbit de ser “positiu” en tot, i de mirar de veure totes les coses pel costat bo (que sempre el té, malgrat que a voltes costa trobar-lo), serà una bona fórmula, per actuar de la mateixa manera davant dels problemes o les circumstàncies més greus, o d’altre ordre. Si agafem el COSTUM de cercar SEMPRE el costat positiu, segurament ho aplicarem amb més facilitat, desimboltura i de forma més automatitzada en TOT TIPUS de situacions, fins i tot en aquelles que ens resultin més lesives, agressives i/o  dolentes.

La veritat es que TOT té SEMPRE un costat BO.... només manca cercar-lo, i no aturar-se fins a trobar-lo. Ser capaç de mirar el mateix des de diferents alternatives, prismes i òptiques ens ajudarà en la recerca, i per això el esperit crític, l’escepticisme, l’obertura de ment, el diàleg, les interrelacions personals i la conxorxa amb altres (amics o companys) ens serà extremadament útil per aquesta recerca.

De vegades ajudar a altres és la millor forma d’ajudar-se a un mateix.

Penso que no hi ha cap satisfacció veritable, que ho sigui sense la col·laboració o participació d’altri.  Com deia Michael Ende a ”La història interminable”: “Hi ha satisfaccions que qui les ha tingut no troba paraules per explicar-les i per qui no les ha tingut resulten inconcebibles”.          

Elias Muratet.